Alcoi 1949, és compositor i cantat. Francesc Moisès quan ha cantat ho ha fet on ha pogut i on l´han deixat. ha composat més de cent cançons sobre poemes de poetes catalans, des del renaixement a la renaixença i el segle XX (Alcover, Espriu, Riba i d´alguns nascuts al País València, com ara Joan Valls, Lluis Garrigos o Francesc Ferrando), pero també d´espanyols (José Hierro, Gloria Fuertes, Jaime Gil de Biedma, Federico García Lorca) i tamb´gallegs i euskars, ben presents al disc Quattuor Sepharadis Voces.
Moisès acostuma a reunir el repertori en sèries que s’han ofert sota un nom, i així s´han succeit al llarg dels anys les: La nostra cançó, Colze a colze, Sepharad 1,2 i 3, Canta els poetes, Carmina Valentina, Cinc de copes, Quattuor Sepharadis Voces i Tal antany tal enguany, els quals han estat als principals teatres del País Valencià i el seu estranger.
Ha enregistrat els següents discos: Massa fam i poca coca, Lligams d´aranya, Potser un dia, El temps d´un poble, No faré la partença, Teixidor, Cinc de copes vs. as de batons, Ausiàs March en Concert, Quattuor Sepharadis Voces ( encarregat per la Embajada de España en Bruselas), Tal antany, tal enguany.
Molst anys durant, Francesc Moisès s´ha produit – compartint a vegades escenari amb altres cantants, comm ara Jordi Gil i Helena Orts i amb l´actriu Macu Orts – en tres formats diferents: tot sol, amb la seua guitarra, amb un petit grup instrumental (pel què han passat tota clase de músics sobre la base dels dos fonamentals: Jorge Sangorrín i Pau Ferrando) i amb un grup tant més ample – Orchestalia i l´Orquestra Simfònica d´Alcoi – sota la direcció de Gregorio Casasempere Gisbert.
VEUS AUTORITZADES
Jo crec que Francesc Moisès és, ans que no res i sobretot, una moderna versió de l´humanista. I no solament perquè estiga penetrat d´helenisme i d´hedonisme, sinó pel seu generós i calorós sentit de l’humor i la seva visió lleugerament ácrata del món i la societat. Adrián Miró
Les músiques de Fancesc Moisès són molt interessants i estan molt ben estructurades. I els poemes que canta amb elles s´encauen tat bé a la circumstància del nostre paisatge humà invariable de santots i lladregots que a les seves cançons sempre estaran de màxima actualitat. Javier Darias
Molts són els elogis que mereix per músic, per cantant, per artista que no s´atura a l´oripell de l’èxit facil, tot llançat a fer de la cançó l’autèntic missatge endreçat al poble amb una càrrega de testimoni àmpliament rellevant i encorajador. Joan Valls
